El blog de na Maria del Mar

La veritat és que he tengut un impuls. Em sap molt de greu la situació d'aquests dies. Acabo de llegir el teu fotolog i dios..sé que avui no t'has atracat a xerrar-me, ni a dir-me res perquè ella és qui desideix les teves decisions i és qui et controla.

No puc evitar sentir enyorança aquest dos dies, sentir que estàs lluny i que pareix que amb els dies et perdo, i et perdo.. Sé que m'he equivocat, però sé ben cert que tu també has errat a la teva vida i has deixa't pasar-ho. Sempre has estat la meva amiga, la que sempre tenia paraules per ajudar-me, consells per regalar-me, trecentes rialles per disfrutar-les i una vida per viurerla al meu costat.

Què ens pasa ara?

Sigues tu mateixa. Ets brillant. Ets fugaç. Ets per mi, molt especial.