El blog de na Maria del Mar

Per a molta gent, la vida és fàcil. Fàcil és dir fàcil. I em fa ràbia que diguin que els adolescents tenim problemes infantils. Però què és que no entenen que a la nostra edat no tenim altres problemes. Nosaltres no em de pagar una hipotèca, ni feim feina (normalment), ni pagam un cotxe... Clar, és que nosaltres, els adolescents, l'únic que em de fer és estudiar, res més... Si, no? I un rave! Els adolescents tenim problemes que per a nosaltres són grandiossos i que per un adult no és res. Tenim les notes, els examens, els amors, les amistats, aguantar els adults (i viceversa). Però sabeu què? Després de 9 mesos de notes i bla bla bla, ara ha arribat l'estiu on les úniques "preocupacions" són els amors, els amics, la familia.. i a mi personalment, m'encanten aquestes preocupacions.

Què tengueu un fàcil estiu.

Diuen que és una nit molt especial. Els desitjos, els focs, la platja, els amics, els qui no són tan amics, tothom es junta per celebrar aquesta nit.

Les històries diuen que la nit de Sant Joan és d'origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Jo no sé si creurer-me les històries, tansols sé que m'ho penso passar genial.

Feliç revetlla.

Que dur és saber que ja no ets el que eres.

Tres examenes, i per fí, llibertat!

I la setmana, a pitjor.

Ahir vaig anar a la Dragonera. Em feia moltes ganes anar-hi. Té molta màgia aquesta illa, de fet, penso que és màgica. En ella, els animals hi viuen tranquil.lament, sense carreteres, ni enrenou, ni res que els faci mal. (Sempre hi ha els tipics porcs que quan van d'excursió tiren la merda per allà, però bé, contra això no s'hi pot fer res.) Tantes sargantanes..i tantes gavines! No sabia que tenguessin tant de malhumor... u.u

I també em va cridar l'atenció que diguessin que no podiem donar-li menjar a les sargantanes perquè s'hi acostumen i després és moren de gana. I la meva pregunta és: què menjen les sargantanes? I fa poquet, han posat lo del meridià amb Paris. 2º20'14"

Enfi..

Estiu! Acaba d'arribar, si us plau!

No sé ni que dir. Han estat 7 anys. No sé si del teu agrad, no obstant, entre tots t'hem estimat molt :) Ahir, quan vaig tornar de la Dragonera, estaves molt malament. Quan et vaig agafar, pràcticament no és sentia ja el teu cor. M'ha deixat feta pols qe et morisis a damunt meu, però alhora era l'únic que podia fer. Diuen que m'esperaves, però tan si era així, com si no era així, era el que havia de fer. Ara, fa una estona, quan m'he aixecat, he anat a la teva habitació com cada matí i no he pogut evitar sentir enyorança al veure que ja ningú aclamava la meva atenció ja que sempre em demanaves menjar o aigua o alguna cosa. I el fet de no veure la teva gàbia... m'ha impactat encara més. Et vaig veure creixer, de dos mesets fins ara. I saps què? Les meves ansies de tenir un ca (que tota la vida l'he estat demanat) van fugir quan el meu germà va arribar amb tu dia 29 de juliol de 2001.

Ja t'estic enyorant. Indiscutiblement, vas ser el millor regal d'aniversari de tots els anys. Malgrat que soni ridícul, tu sempre has estat aquí per fer-me sentir millor, per escoltar-me i que el teu silenci em dones sempre la raó, per les bregues què has causat a casa, però que al final, tothom t'ha acabat apreciant.

Sí, d'acord, és llei de vida. Però això no és sinonim de que m'hagi d'alegrar perque ha deixat de sofrir. Alguns penseran que no pasa res, que és un animal i prou. A d'altres els sebrà greu.

Però tan és, ningú em llevarà la pena.

Xim

(Març del 2001 - 14 de juny de 2008) general