El blog de na Maria del Mar

Dies de fum on tot se'n va.

El vent bufa i no torna el que ja ha pres vol.

I sí, el temps ho arregla tot, sempre i quan, un no es cansi d'esperar.

10 de desembre de 2005. Concert del Canto del Loco al Megarena de s'Arenal. Tenia 14 anys i veurer-los a ells va ser com un preciat regal de Nadal. Sabeu què? Vaig ser una beneita. Al final del concert, van pasar tots 4 pel meu costat firmant cd's i fent-se fotos, a lo que les meves cames no van respondre i vaig quedarme sense fotos i sense autògrafs. Això si va ser un error. Tot i que, en Chema em va dir adéu quan pujava al cotxe per anar-se'n cap a l'hotel.

Ahir, 7 de juliol de 2008, tres anys després, els he tornat a veure. I enguany ha estat impresionant. Quasi dues hores de concert i encara ni m'ho crec.

Sempre seràn els millors per a mi. (Ho tenc tot d'ells).

I odio que els critiquin i es fiquin amb la seva música. O com a mínim, que no ho facin davant mi. Jo no em fico amb la demés música. Puc dir que no m'agrada, però no insult. Tots els artistes i la seva música han de ser respectats. Sí o sí?

Senyores i senyors, estic tan loca per la seva música i per ells, que supera els meus límits. I promet intentar aconseguir aquella foto i aquell autògraf que tant estic esperant.

Ahir la vau liar. Totalment, a més.

Gràcies per la vostra música!

Nineeeees! Gràcies a vosaltres també! Aina, Mar, Sandra =)

maaR

Escriure per res. Tot el que escric només són paraules.

Feliç estiu