El blog de na Maria del Mar

D’aquí a uns dies farà ja 9 mesos què ens vas deixar. Et tenc ficat dins la meva memòria i no puc evitar recordar-te a totes i cada una de les ballades que vaig. Tan de bo vegessis tot el que s’està fent perque suri la nostra llengua (sé que sempre s’ha lluitat, però d’ençà que no hi ets m’hi fix més amb tot això).

És podria dir que el meu amor a les ballades va sorgir gràcies a Al-Mayurqa. D’ençà que tenc us de raó, sempre sempre sempre em tornava boja escoltant la dolça melodia que sorgia de la flauta de na Neus i que acompanyaves tu amb la teva veu tan característica i amb els restants membres del grup.

Jo no anava a les ballades a ballar, ja que em feia moltíssima vergonya, així que amb el grupet d’amics que va sorgir cada cap de setmana ens divertiem jugant a futbol, fent el ruc o simplement, rient tots en companyia.

No obstant, si com a grup hi havia Al-Mayurqa, deixava de jugar, deixava de riure, deixava de fer qualsevol cosa, tansols m’asseia i em dedicava a escoltar-vos. A poc a poc he anat cresquet, el grupet d’amics es va desfer i jo, ja ballava.

Una de les coses que sempre t’ha caracteritzat ha estat la teva sinceritat. Damunt el cadefal eres l’Amo. Tan et feia qui hi hagues. “Bon vespre a tothom manco a un.” Què fàcil et sortia. Què si na Cirer, què si na Cabrer… Caram! Cap es salvava. Lluitaves contra tot i tothom, tenies força per a qualsevol cosa, i, com no, defensaves el què més estimaves: La teva llengua, la teva cultura i la teva Mallorca i els Països Catalans.

Ara farà un any, a una ballada, em vas ensenyar un paper on, tot orgullós, em deies que treieu un nou CD, Temps de Revolta i què el presentaveu a Lloseta dia 28 de Setembre. (I això què encara faltaven molts mesos!). I una de les coses que més il.lusió et feia era la coral, què mai havies fet una cançó on participes una coral, i com no, ho vas fer i a sobre amb la coral del teu estimat Secar de La Real, que vas defensar com ningú i al final, no et vas sortir amb la teva, però en van sortir ben escalivats!

També recordo una ballada a la plaça de Santa Pagesa on em vas dir: “M’encanta veure que quan balles riguis continuament i el teu objectiu no sigui demostrar el que saps fer, sino disfrutar ballant amb companyia dels balladors i dels sonadors.”

Al Palau de la Música, al Principal, a n’es Secar per donar-te el darrer adéu, a concerts on has estat nombrat, a totes les ballades dedicades i a les vegades que s’ha cantat és Bolero de Pòrtol amb el teu record, i, a la memòria de tots. Això sempre.

Vaig prometre que et recordaria a totes les ballades, i de moment, compleixo.

Gràcies per la teva música. Gràcies per tot.