El blog de na Maria del Mar

Dies de fum on tot se'n va.

El vent bufa i no torna el que ja ha pres vol.

I sí, el temps ho arregla tot, sempre i quan, un no es cansi d'esperar.

10 de desembre de 2005. Concert del Canto del Loco al Megarena de s'Arenal. Tenia 14 anys i veurer-los a ells va ser com un preciat regal de Nadal. Sabeu què? Vaig ser una beneita. Al final del concert, van pasar tots 4 pel meu costat firmant cd's i fent-se fotos, a lo que les meves cames no van respondre i vaig quedarme sense fotos i sense autògrafs. Això si va ser un error. Tot i que, en Chema em va dir adéu quan pujava al cotxe per anar-se'n cap a l'hotel.

Ahir, 7 de juliol de 2008, tres anys després, els he tornat a veure. I enguany ha estat impresionant. Quasi dues hores de concert i encara ni m'ho crec.

Sempre seràn els millors per a mi. (Ho tenc tot d'ells).

I odio que els critiquin i es fiquin amb la seva música. O com a mínim, que no ho facin davant mi. Jo no em fico amb la demés música. Puc dir que no m'agrada, però no insult. Tots els artistes i la seva música han de ser respectats. Sí o sí?

Senyores i senyors, estic tan loca per la seva música i per ells, que supera els meus límits. I promet intentar aconseguir aquella foto i aquell autògraf que tant estic esperant.

Ahir la vau liar. Totalment, a més.

Gràcies per la vostra música!

Nineeeees! Gràcies a vosaltres també! Aina, Mar, Sandra =)

maaR

Escriure per res. Tot el que escric només són paraules.

Feliç estiu

Per a molta gent, la vida és fàcil. Fàcil és dir fàcil. I em fa ràbia que diguin que els adolescents tenim problemes infantils. Però què és que no entenen que a la nostra edat no tenim altres problemes. Nosaltres no em de pagar una hipotèca, ni feim feina (normalment), ni pagam un cotxe... Clar, és que nosaltres, els adolescents, l'únic que em de fer és estudiar, res més... Si, no? I un rave! Els adolescents tenim problemes que per a nosaltres són grandiossos i que per un adult no és res. Tenim les notes, els examens, els amors, les amistats, aguantar els adults (i viceversa). Però sabeu què? Després de 9 mesos de notes i bla bla bla, ara ha arribat l'estiu on les úniques "preocupacions" són els amors, els amics, la familia.. i a mi personalment, m'encanten aquestes preocupacions.

Què tengueu un fàcil estiu.

Diuen que és una nit molt especial. Els desitjos, els focs, la platja, els amics, els qui no són tan amics, tothom es junta per celebrar aquesta nit.

Les històries diuen que la nit de Sant Joan és d'origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Jo no sé si creurer-me les històries, tansols sé que m'ho penso passar genial.

Feliç revetlla.